Relat Campeonat Espanya Canon Do Sil.

Eren les 6:00 i ja estava pegant voltes per el llit, era la segona nit que dormirem fora de casa i haviem fet casi 1000 km de trajecte fins Ourense.Compartia habitació amb Andrea i Ana i jo vaig ser la primera en alçar-me, em vaig posar la roba de la selecció i les vaig despertar, vam fer les maletes i vaig baixar a desdejunar, em trobava molt motivada i amb moltes ganes de còrrer : s'havia previst una carrera amb pluja i fang, molt de fang. Vam desdejunar i ens vam anar en les furgonetes fins parada do sil on eixia la carrera, vam veure l'eixida de l'absoluta i ens vam anar calfant fins la nostra eixida al km 6'7, hi havia molta boira i va començar a ploure, vam arribar a la nostre eixida i van donar l'eixia, cara amunt, de primeres una senda empinada, vaig començar trotant cap amunt amb tranquil·litat per guardar forces, encara que la meua respiració era prou alta degut als nervits i a l'eixida tan precipitada. En 3 minuts no duia a ningú davant ni darrere, ja estic acostumada a correr sola... anava pujant i cada vegada em trobava millor i les meues cames no estaven gens pesades, estava molt contenta. Vaig seguir pujant amunt, primer control , se m'havia pasat molt ràpid... vaig agafar una botella i me l'ha vaig tirar al damunt sin parar-me.... vaig seguir trotant cap amunt i sense donar-me conter em vaig colar per l'absoluta cap amunt, anava tant bé que els 6 km que vaig arribar a fer cap amunt no els vaig notar, no em vaig donar conter que duia molta estona pujant... vaig passar per uns rius i per fang que m'arribaven per els ginolls, estava completament plena de fang,,, però el dolor havia desaparegut, fins que vaig començar a veure que les cintes estaven mal posades, i vaig pensar que estaven posades alreves... i així era, duia 3'5 km cap amunt en sentit contrari... quan em vaig trobar un guardia i m'ho va confirmar, em vaig posar dels nervis, ja s'havia acabat tot, no hi havia res a fer... em vaig posar molt nerviosa i vaig estar a punt d'abandonar, però després d'uns 15 minuts em vaig donar conter que no valia la pena i que la competició per el primer lloc ja havia desaparegut, però que tenia que seguir, tenia que arribar a meta, li vaig dir al guardia que volia que m'he dugeren al control on m'havia desviat i després de pasar 25 minuts vaig arribar allí, va parar el cotxe i vaig eixir disparda cap avall , no vaig parar a cap control, duia una rabia inmensa dins de mi i no vaig parar de correr fins l'ultima pujada més pronunciada on vaig caminar, ja que les meues cames començaven a notar-se més pesades, degut a estar parades 30 minuts i tornar a còrrer després... vaig pujar tranquila i vaig anar adelantant gent de la carrera de 17 km, vaig patir molt els últims kilòmetres cara amunt, però tenia que còrrer, ja que no podia arribar en més de 2 hores que em desqualificarien, vaig seguir corrent sense ganes ,... l'eufòria d'avans, havia desaparegut i sols volia acabar, ho estava passant mal... quan vaig veure l'arc de meta vaig seguir corrent mirant cap avall i només entrar vaig caure enterra... ho havia aconseguit 1'56'', amb 45 minuts de pèrdua....quan vaig arribar allí van vindre corrents tots els companys, em van abraçar i em van donar l'enhorabona per tindre la voluntat d'acabar, pensaven que m'hauria retirat sabent com sóc. Però no, em vaig donar conter que havia fet la millor carrera ( no el temps, sinò el ritme que havia aconseguit dur), arribant a meta amb fang i sang a les cames, plorant de rabia, però també d'alegria al veure que havia pogut arribar, que ho havia aconseguit, per damunt de tot el que em va passar.Segur que recordaré sempre aquesta prova,el primer campeonat d'Espanya, qui m'ho anava a dir a mi al principi que pensava que no podria correr els 3 km cara amunt i va i en correc més de 6....